La vida: Un sí als llavis i un gràcies al cor

Vull compartir aquest meravellós powerpoint que m'ha arribat a través del Josep Pich, una persona amb una sensibilitat especial per la música i per la vida. Gràcies Josep per les teves músiques i per tot el que comparteixes.

+ Viure +-jp

Néixer. Agafar un glop d'aire amb el primer plor.
Un crit.
La primera lluita.
Una esgarrapada a la pròpia història.

Caminar... Sempre caminar.
Dia a dia fer passar els anys.
En solitud, però acompanyats.

Aprendre a volar.
Trobar parella.

I viure mil primaveres en l'amor.

I el món ser sols una sola casa...

I passar tempestes...
Fins quasi semblar que tot està perdut...
Fins sentir el dolor i la pèrdua...

I trobar bonances...I respirar i agrair.

Aprendre vivint la bellesa i la fragilitat que conté la vida, la pròpia vida.

Submergir-se, deixar-se amarar...
Que tot l'ésser respiri, bategui, sofreixi, gaudeixi...

I també unir esforços, viure els somnis...

Cercar companys de camí.
Demanar ajuda.
Acceptar la diferència.

Donar i rebre.
Avui tu, demà jo.
Viure i morir...
Donar vida, prendre-la...
Acceptar el cercle com és.

Acceptar-te tu com ets.

Acceptar l'altre com és...
Estimar, estimar-te, estimar l'altre.
Sempre i a cada dia seguir en aquest aprenentatge.
El de l'amor.

I assumir tot: vida i mort.
Mur, esquerda, opressió...
Joia, obertura, esperança.
El que és i el que pot ser.
La meva força i la meva fragilitat.

Un crit.
Un clam.
Un plor.
Un gràcies.

Un renec.
Una pregària.
Un cant.

Un som-hi! , un anem, un junts...
Saber que visc en comunitat malgrat ser un jo.
I viure en solitud però acompanyat, acompanyada.

Davant l'horror cercar sempre la llum, l'esperança.

Així és la vida:
Terra eixuta, terra assadollada.
Aridesa i abundància.
Riquesa i pobresa.
Una esperança sempre a l'horitzó.

Un camí vers la llum.

Tant de bo aquest fos el nostre objectiu...
Viure sense por!

Desprendre'ns de tot.
I volar sense res
Aprendre a deixar coses.
A despullar-nos poc a poc de tot.

I quedar-nos tant sols amb l'essencial.

L'essencial...

El que de veritat importa.
El que cap diner no pot comprar.

Amor, tendresa, respecte, joia, companyia, pau,...
La tendresa d'una abraçada, l'escalfor d'un cos.
El somriure d'una mare, els ulls de l'amant.
El cant de la natura.
Els amics, els companys.
La llum de la tarda.
El repòs vora el riu.
El silenci...

Al capdavall la llum del nostre viure, allò que ens dóna ales.

Podem així seguir en el nostre vol.
Fins arribar al nostre darrer dia.

I sense cap por enlairar-nos, fondre'ns, deixar-ho ja tot.
Ser u amb l'U.
Volar eternament lliures.

I tornar a ser criatures.
Els ulls ben oberts cap a la llum.

I un si als llavis.
I un gràcies al cor!  

Enfocar-se en els límits vs Enfocar-se en les possibilitats

Als meus grups de dansa creativa assisteix gent de diferents edats i de circumstàncies personals molt diverses. A les classes, combino el moviment lliure amb el moviment guiat i dono consignes àmplies de moviment per tal de que cadascú s'ho pugui adaptar a les seves possibilitats. L'objectiu no és veure qui arriba més lluny ni qui balla "millor", sinó que cadascú aprengui a conèixer el seu cos, s'accepti, es cuidi i connecti amb el moviment i amb el fet de sentir-se ple de vida.

Darrerament he obert un nou grup on hi ha una persona que no te gens de visió en un dels ulls, fet que li afecta l'equilibri. Amb tot i això, hauríeu de veure com es mou i la il·lusió amb la que ve a les classes. Una altra de les alumnes ha estat operada fa poc temps de varius i no pot estar massa estona dreta sense moure's. Per tant, es mou des de la cadira quan ens hem d'estirar a terra o estem dretes fent algun exercici de moviment sense desplaçament.

I per què us explico tot això? Perquè m'emociono veient-les i perquè tota aquesta gent m'ajuda a creure que la vida és una qüestió d'actitud. Si t'enfoques en allò que et limita, probablement veuràs límits a tot arreu. Si en canvi t'arreles en allò que ets i que et dóna força i et demanes: "què puc fer per estar millor?"  "quines son les meves possibilitats de moviment?"...oblidant les creences limitants que t'encasellen i fent el que estigui al teu abast per flexibilitzar la ment, per obrir-la, deixant-te portar per les sensacions i per la creativitat, t'adonaràs que les limitacions més grans no son al cos, sinó a la ment.

Impossible és tot allò que no s'intenta....has provat de fer-ho possible?

Cites sobre la ment i l'acceptació personal

A través d'una amistat, la Roser Gost, vaig conèixer el facebook del Danny Dummitt, una persona que diàriament penja cites i frases molt interessants en el seu mur. En comparteixo algunes. Trobareu la traducció a sota de la imatge.

"No et creguis tot allò que penses"

"Tant de bo les ments tancades anessin emparellades amb boques tancades"

"Sent més, pensa menys"

"La lògica et portará de la A a la Z. La imaginació et portarà a tot arreu". Albert Einstein

"Fins que no facis les paus amb QUI ETS,
mai no et sentiràs feliç amb el QUE TENS"

Aprendre a formular desitjos

Sovint desitgem molts coses, però a vegades no dediquem la suficient atenció a enfocar i a concretar el nostre futur.

Adjunto dos escrits de la meva germana, l'Eva Bach, que van sortir publicats al diari Ara els dissabtes 15 i 22 d'octubre de 2011, a la seva columna setmanal del Suplement Criatures. A la primera columna, l'Eva explica com ha de ser un desig per estar ben formulat i a la segona descriu la importància de saber fins a quin punt hem d'empènyer i fins a quin punt hem d'aprendre també a deixar anar el control dels nostres desitjos per tal de confiar en la vida i en la seva saviesa.

Publicat al diari Ara el 15 d'octubre de 2011

Publicat al diari Ara el 22 d'octubre de 2011

Educar, l'art de fer dansar la vida en el cor

A través de l'Arantxa Palanca, he conegut aquest text de Jose María Toro on defineix meravellosa i exquisidament l'art de la dansa i on  fa una preciosa metàfora entre dansa i educació.

És d'aquells escrits que subratllaria sencer d'inici a fi...Genial!!

Educar, el arte de hacer danzar la vida en el corazón (Jose María Toro)

Danza, todo danza. El movimiento de la vida es un baile sagrado donde cada paso es único y singular y cuyo escenario por excelencia es el corazón. No hay danza sin bailarines y no hay baile sin alegría de vivir. Danzar es permitir que la emoción se mueva y que la energía se estremezca construyendo siluetas y formas que se deshacen tan pronto como son trazadas.

La danza es el cuadro que se dibuja en el lienzo del espacio con los pinceles de los brazos, de las piernas y de los dedos. La danza es una escultura modelada a base de miradas, caricias y sonrisas esculpidas con el cincel de la música.

La danza es la escultura que modela la carne humana dinamizada por el espíritu que la habita, es arquitectura en movimiento, edificios que se desplazan para encontrarse y generan paisajes de belleza. La danza es la música que se escucha por los ojos, movimiento habitado, presencia consciente, presente absoluto, regalo para quien la ejecuta y para quien la contempla.

Danzar es mover la energía, movernos, rejuvenecernos, recrearnos y sanarnos. La danza es curativa en cuanto es una invitación a fluir, a dejarnos llevar y nos aligera de los pesados fardos que nos abruman.

Es preciso recuperar la danza como ritual cotidiano, como movimiento doméstico y como fiesta ordinaria.

En las casas y en las escuelas se baila poco. Es otro modo de decir que son espacios faltos de vida y alegría y en los que la rutina minó el espíritu festivo.

No sólo se trata de incorporar la danza como una actividad más sino de entender que enseñar es hacer bailar las letras, los números, las ideas y las palabras en el corazón de un niño para que allí puedan ser acogidas como celebración y exaltación de la Vida que somos.

Educar es trazar coreografías de luz y de energía en el sagrado escenario del corazón humano, es hacer danzar los valores humanos que nos hacen divinos, es bailar con el otro, junto al otro y, sobre todo, hacia al interior de uno mismo.

Us recomano també seguir aquest enllaç on trobareu un preciós vídeo amb aquest text acompanyat de música, imatges i moviment.

La màgia de la vida està a les nostres mans...

Acabo de veure al facebook un vídeo preciós al mur d'una amistat (Rosa Gh) i he volgut compartir-lo al meu bloc.

Es tracta d'un petit film de 2,17 minuts de durada fet per Chelsea Barlett, del "Ringling College of Art+Design".

Ho tinc clar: la màgia existeix....està a les nostres mans...i també a la nostra mirada.

Que sapiguem omplir la nostra vida i la de la gent que ens envolta d'aquests petits instants de màgia que la fan tan especial...


Treasure - Ringling Thesis 2011 from Chelsea Bartlett on Vimeo.

"Normes del Joc de la Vida" segons el Dr. Stone

Foto: Roser Vilallonga

A la Contra del diari La Vanguardia del 27 d'agost del 2011, Víctor M. Amela va entrevistar el Dr.William H. Stone, doctor en genètica i assessor de la Unitat de genòmica de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. M'agraden molt els consells que recomana cap el final de l'entrevista. Els copio:

Víctor M. Amela: ¿Algún último consejo, doctor Stone?
William H. Stone:   Sí. Tengo mis "Normas del Juego de la Vida":
1) Tómate lo serio con humor
2) Tómate el humor en serio
3) Todo es cuestión de actitud
4) No temas el amor
5) Ya reposarás cuando hayas muerto
6) No despilfarres tu tiempo con gente insustancial
7) Incumple estas normas cuando te sea necesario


Per llegir l'entrevista sencera, podeu fer click aquí