Sé como tú eres (Fritz Perls)

A través d'un conegut del facebook, Julio Carlos Artiles, acabo de llegir aquest escrit inspirador de Fritz Perls (creador de la Teràpia Gestalt) presentat en format de vídeo amb gràfics i música de David Kettlewell i traduït a l'espanyol per Verónica de Andrés.
  


Sé como tú eres
de manera que puedas ver
quién eres
y cómo eres

Deja por unos momentos
lo que debes hacer
y descubre lo que realmente haces
Arriesga un poco si puedes

Siente tus propios sentimientos
Dí tus propias palabras
Piensa tus propios pensamientos

Sé tu propio ser
descubre
deja que el plan para tí
surja de adentro de tí

Fritz Perls

La importància de la pròpia mirada

L'altra dia al facebook vaig trobar aquesta il·lustració que demostra la importància de la mirada. La manera com ens veiem i ens definim condiciona molt la nostra actitud davant la vida...

La ment ens pot limitar més que qualsevol limitació física.

És una il·lustració que trobo, simple i meravellosament BRILLANT...

Algunes cites que m'agraden

Un massatge relaxant

Aquest és un massatge relaxant, especialment indicat per gent amb problemes d'insomni, extret de la web de la Heather Wibbels (http://www.massagebyheather.com).

Tal i com la Heather explica, és important relaxar la llengua i fer-lo lentament i de manera molt suau. Jo l'he fet amb varis dels meus alumnes i us asseguro que és molt agradable i relaxant. A pesar de que l'explicació està en anglès, els passos es poden seguir molt fàcilment.
  

Ballar primer...

Aquesta cita de Samuel Beckett  em sembla estupenda per definir les meves classes de dansa creativa i expressió corporal:

Balla primer. 

Pensa després. 

És l'ordre natural

(Samuel Beckett)

La vida: Un sí als llavis i un gràcies al cor

Vull compartir aquest meravellós powerpoint que m'ha arribat a través del Josep Pich, una persona amb una sensibilitat especial per la música i per la vida. Gràcies Josep per les teves músiques i per tot el que comparteixes.

+ Viure +-jp

Néixer. Agafar un glop d'aire amb el primer plor.
Un crit.
La primera lluita.
Una esgarrapada a la pròpia història.

Caminar... Sempre caminar.
Dia a dia fer passar els anys.
En solitud, però acompanyats.

Aprendre a volar.
Trobar parella.

I viure mil primaveres en l'amor.

I el món ser sols una sola casa...

I passar tempestes...
Fins quasi semblar que tot està perdut...
Fins sentir el dolor i la pèrdua...

I trobar bonances...I respirar i agrair.

Aprendre vivint la bellesa i la fragilitat que conté la vida, la pròpia vida.

Submergir-se, deixar-se amarar...
Que tot l'ésser respiri, bategui, sofreixi, gaudeixi...

I també unir esforços, viure els somnis...

Cercar companys de camí.
Demanar ajuda.
Acceptar la diferència.

Donar i rebre.
Avui tu, demà jo.
Viure i morir...
Donar vida, prendre-la...
Acceptar el cercle com és.

Acceptar-te tu com ets.

Acceptar l'altre com és...
Estimar, estimar-te, estimar l'altre.
Sempre i a cada dia seguir en aquest aprenentatge.
El de l'amor.

I assumir tot: vida i mort.
Mur, esquerda, opressió...
Joia, obertura, esperança.
El que és i el que pot ser.
La meva força i la meva fragilitat.

Un crit.
Un clam.
Un plor.
Un gràcies.

Un renec.
Una pregària.
Un cant.

Un som-hi! , un anem, un junts...
Saber que visc en comunitat malgrat ser un jo.
I viure en solitud però acompanyat, acompanyada.

Davant l'horror cercar sempre la llum, l'esperança.

Així és la vida:
Terra eixuta, terra assadollada.
Aridesa i abundància.
Riquesa i pobresa.
Una esperança sempre a l'horitzó.

Un camí vers la llum.

Tant de bo aquest fos el nostre objectiu...
Viure sense por!

Desprendre'ns de tot.
I volar sense res
Aprendre a deixar coses.
A despullar-nos poc a poc de tot.

I quedar-nos tant sols amb l'essencial.

L'essencial...

El que de veritat importa.
El que cap diner no pot comprar.

Amor, tendresa, respecte, joia, companyia, pau,...
La tendresa d'una abraçada, l'escalfor d'un cos.
El somriure d'una mare, els ulls de l'amant.
El cant de la natura.
Els amics, els companys.
La llum de la tarda.
El repòs vora el riu.
El silenci...

Al capdavall la llum del nostre viure, allò que ens dóna ales.

Podem així seguir en el nostre vol.
Fins arribar al nostre darrer dia.

I sense cap por enlairar-nos, fondre'ns, deixar-ho ja tot.
Ser u amb l'U.
Volar eternament lliures.

I tornar a ser criatures.
Els ulls ben oberts cap a la llum.

I un si als llavis.
I un gràcies al cor!  

Enfocar-se en els límits vs Enfocar-se en les possibilitats

Als meus grups de dansa creativa assisteix gent de diferents edats i de circumstàncies personals molt diverses. A les classes, combino el moviment lliure amb el moviment guiat i dono consignes àmplies de moviment per tal de que cadascú s'ho pugui adaptar a les seves possibilitats. L'objectiu no és veure qui arriba més lluny ni qui balla "millor", sinó que cadascú aprengui a conèixer el seu cos, s'accepti, es cuidi i connecti amb el moviment i amb el fet de sentir-se ple de vida.

Darrerament he obert un nou grup on hi ha una persona que no te gens de visió en un dels ulls, fet que li afecta l'equilibri. Amb tot i això, hauríeu de veure com es mou i la il·lusió amb la que ve a les classes. Una altra de les alumnes ha estat operada fa poc temps de varius i no pot estar massa estona dreta sense moure's. Per tant, es mou des de la cadira quan ens hem d'estirar a terra o estem dretes fent algun exercici de moviment sense desplaçament.

I per què us explico tot això? Perquè m'emociono veient-les i perquè tota aquesta gent m'ajuda a creure que la vida és una qüestió d'actitud. Si t'enfoques en allò que et limita, probablement veuràs límits a tot arreu. Si en canvi t'arreles en allò que ets i que et dóna força i et demanes: "què puc fer per estar millor?"  "quines son les meves possibilitats de moviment?"...oblidant les creences limitants que t'encasellen i fent el que estigui al teu abast per flexibilitzar la ment, per obrir-la, deixant-te portar per les sensacions i per la creativitat, t'adonaràs que les limitacions més grans no son al cos, sinó a la ment.

Impossible és tot allò que no s'intenta....has provat de fer-ho possible?