BLOG NO ACTUALITZAT - NOVA WEB: http://esterbach.wordpress.com/

Blog no actualitzat. A partir d'ara trobaràs la informació a https://esterbach.com/

Per a més informació: esterbachcobacho@gmail.com


dilluns, 31 d’octubre del 2011

Aprendre a formular desitjos

Sovint desitgem molts coses, però a vegades no dediquem la suficient atenció a enfocar i a concretar el nostre futur.

Adjunto dos escrits de la meva germana, l'Eva Bach, que van sortir publicats al diari Ara els dissabtes 15 i 22 d'octubre de 2011, a la seva columna setmanal del Suplement Criatures. A la primera columna, l'Eva explica com ha de ser un desig per estar ben formulat i a la segona descriu la importància de saber fins a quin punt hem d'empènyer i fins a quin punt hem d'aprendre també a deixar anar el control dels nostres desitjos per tal de confiar en la vida i en la seva saviesa.

Publicat al diari Ara el 15 d'octubre de 2011

Publicat al diari Ara el 22 d'octubre de 2011

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Educar, l'art de fer dansar la vida en el cor

A través de l'Arantxa Palanca, he conegut aquest text de Jose María Toro on defineix meravellosa i exquisidament l'art de la dansa i on  fa una preciosa metàfora entre dansa i educació.

És d'aquells escrits que subratllaria sencer d'inici a fi...Genial!!

Educar, el arte de hacer danzar la vida en el corazón (Jose María Toro)


Danza, todo danza. El movimiento de la vida es un baile sagrado donde cada paso es único y singular y cuyo escenario por excelencia es el corazón. No hay danza sin bailarines y no hay baile sin alegría de vivir. Danzar es permitir que la emoción se mueva y que la energía se estremezca construyendo siluetas y formas que se deshacen tan pronto como son trazadas.

La danza es el cuadro que se dibuja en el lienzo del espacio con los pinceles de los brazos, de las piernas y de los dedos. La danza es una escultura modelada a base de miradas, caricias y sonrisas esculpidas con el cincel de la música.

La danza es la escultura que modela la carne humana dinamizada por el espíritu que la habita, es arquitectura en movimiento, edificios que se desplazan para encontrarse y generan paisajes de belleza. La danza es la música que se escucha por los ojos, movimiento habitado, presencia consciente, presente absoluto, regalo para quien la ejecuta y para quien la contempla.

Danzar es mover la energía, movernos, rejuvenecernos, recrearnos y sanarnos. La danza es curativa en cuanto es una invitación a fluir, a dejarnos llevar y nos aligera de los pesados fardos que nos abruman.

Es preciso recuperar la danza como ritual cotidiano, como movimiento doméstico y como fiesta ordinaria.

En las casas y en las escuelas se baila poco. Es otro modo de decir que son espacios faltos de vida y alegría y en los que la rutina minó el espíritu festivo.

No sólo se trata de incorporar la danza como una actividad más sino de entender que enseñar es hacer bailar las letras, los números, las ideas y las palabras en el corazón de un niño para que allí puedan ser acogidas como celebración y exaltación de la Vida que somos.

Educar es trazar coreografías de luz y de energía en el sagrado escenario del corazón humano, es hacer danzar los valores humanos que nos hacen divinos, es bailar con el otro, junto al otro y, sobre todo, hacia al interior de uno mismo.

Us recomano també seguir aquest enllaç on trobareu un preciós vídeo amb aquest text acompanyat de música, imatges i moviment.

dimarts, 20 de setembre del 2011

La màgia de la vida està a les nostres mans...

Acabo de veure al facebook un vídeo preciós al mur d'una amistat (Rosa Gh) i he volgut compartir-lo al meu bloc.

Es tracta d'un petit film de 2,17 minuts de durada fet per Chelsea Barlett, del "Ringling College of Art+Design".

Ho tinc clar: la màgia existeix....està a les nostres mans...i també a la nostra mirada.

Que sapiguem omplir la nostra vida i la de la gent que ens envolta d'aquests petits instants de màgia que la fan tan especial...


Treasure - Ringling Thesis 2011 from Chelsea Bartlett on Vimeo.


dilluns, 5 de setembre del 2011

"Normes del Joc de la Vida" segons el Dr. Stone

Foto: Roser Vilallonga
A la Contra del diari La Vanguardia del 27 d'agost del 2011, Víctor M. Amela va entrevistar el Dr.William H. Stone, doctor en genètica i assessor de la Unitat de genòmica de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. M'agraden molt els consells que recomana cap el final de l'entrevista. Els copio:

Víctor M. Amela: ¿Algún último consejo, doctor Stone?
William H. Stone:   Sí. Tengo mis "Normas del Juego de la Vida":
1) Tómate lo serio con humor
2) Tómate el humor en serio
3) Todo es cuestión de actitud
4) No temas el amor
5) Ya reposarás cuando hayas muerto
6) No despilfarres tu tiempo con gente insustancial
7) Incumple estas normas cuando te sea necesario


Per llegir l'entrevista sencera, podeu fer click aquí 

dimecres, 31 d’agost del 2011

L'essència dels Nadius Americans

Buscant una música a youtube he trobat aquest vídeo realitzat per l'Arkadius Rusnica que m'ha fet connectar amb els ritmes dels nadius americans, les seves danses, els colors, l'energia, els paisatges, la connexió amb la natura, la saviesa ancestral, el sentiment de grup...

A partir de setembre torno a obrir les classes de dansa creativa a Manresa, Callús i Navàs. Quines ganes tinc de tornar a veure els alumnes i ballar i compartir amb els diferents grups!!!



dijous, 11 d’agost del 2011

Uwall: Una web amb molta música


Amb l'Ignacio, una persona meravellosa i que admiro moltíssim, sempre aprenc coses noves. Fa poc em va fer descobrir aquesta pàgina web (http://uwall.tv/) que ofereix una gran varietat de música i vídeos musicals. Pots seleccionar les cançons de vàries maneres: per gènere, per llistes de reproducció creades per usuaris i també segons el teu estat anímic...us la recomano!

dilluns, 8 d’agost del 2011

El que sovint ens limita és la nostra ment...

Divine Waters" és un curt experimental de dansa (Rendez Vous Films) sobre una sirena que es converteix en persona....però amb una particularitat que la fa "especial": te un tros de cama amputada.

Tot i que la música que acompanya el vídeo no m'agrada gaire, és meravellós veure com aquesta noia experimenta amb el moviment i balla...amb i sense pròtesi.

La ballarina es diu Danielle Loustau-Williams i l'accident que va tenir no va impedir que seguís amb la seva carrera en el món de la dansa i la gimnàstica rítmica. Podeu llegir un article sobre ella en anglès si feu click aquí. Explica que la primera vegada que va tornar a la classe de dansa després de l'accident, tothom va pensar que estava boja. Comenta que hi ha moltes coses que no pot fer en dansa com per exemple posar-se en puntes, però també és capaç de veure la part positiva, doncs diu que amb la pròtesi li resulta molt més fàcil fer girs. Tot un exemple de resiliència.

Durant un temps vaig fer sessions de Teràpia pel moviment i la dansa a àvies amb diferents trastorns cognitius i/o de mobilitat. Algunes d'elles anaven en cadira de roda, però això no les limitava. Era un plaer observar el que transmetien amb la seva cara i el seu cos mentre ballaven...

Quina llàstima que a vegades a la vida ens centrem en excés en allò que ens falta enlloc d'enfocar la nostra mirada cap a tot allò que tenim i podem fer. Aquesta noia n'és un clar exemple...les àvies que venien a fer sessions de dansateràpia amb mi també...unes persones realment admirables!!

Film dirigit, editat i produït per Steve Rosenberg